Menú
En què el podem ajudar?
La planificació del patrimoni familiar és una qüestió que sovint es planteja amb una pregunta aparentment senzilla: és millor donar els béns als fills en vida o esperar que els rebin a través de l’herència? La resposta, però, no és universal. A Catalunya, el tractament fiscal de les donacions i de les successions presenta diferències rellevants que poden fer variar substancialment el cost final de la transmissió patrimonial.
Advocats i assessors fiscals coincideixen que cada cas s’ha d’analitzar de manera individualitzada. Factors com l’import del patrimoni, el tipus de béns que es volen transmetre o la situació personal dels fills poden inclinar la balança cap a una opció o una altra.
Les donacions entre pares i fills tributen a Catalunya a través de l’Impost sobre Successions i Donacions. Quan es formalitzen davant de notari, s’aplica una escala reduïda amb tipus impositius relativament moderats: un 5% per als primers 200.000 euros, un 7% entre 200.001 i 600.000 euros i un 9% a partir d’aquesta quantitat.
En canvi, si la donació no es formalitza davant de notari, s’aplica la tarifa general de l’impost, que és sensiblement més elevada. En aquest cas, el tipus inicial és del 7% fins als 50.000 euros i s’incrementa progressivament fins a arribar a percentatges superiors.
Aquesta diferència fa que, en general, quan la donació supera els 50.000 euros resulti fiscalment més convenient formalitzar-la davant de notari, malgrat el cost dels honoraris notarials.
La normativa catalana també preveu determinades reduccions amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge dels joves. En concret, quan una donació es destina a l’adquisició del primer habitatge habitual i el beneficiari té menys de 36 anys, es pot aplicar una reducció del 95% de l’impost.
Aquesta reducció exigeix, però, que la donació es formalitzi en escriptura pública i que es compleixin determinats requisits i límits establerts per la normativa fiscal.
Quan la donació no consisteix en diners sinó en un immoble, la fiscalitat pot ser més complexa.
D’una banda, el donant pot haver de tributar a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) si el valor actual de l’immoble és superior al valor pel qual el va adquirir. En aquest cas es genera un guany patrimonial que s’ha d’incloure a la declaració de la renda.
D’altra banda, el beneficiari de la donació haurà d’assumir el pagament de la plusvàlua municipal, un impost que grava l’increment del valor dels terrenys urbans.
Aquestes dues càrregues fiscals poden convertir una operació aparentment senzilla en una decisió que requereix una anàlisi prèvia detallada.
En el cas de les herències, la normativa catalana estableix determinades reduccions que poden reduir considerablement la càrrega fiscal.
Els fills disposen d’una reducció de 100.000 euros en l’Impost sobre Successions. Això significa que els primers 100.000 euros rebuts en herència queden exempts de tributació. Només a partir d’aquesta quantitat s’aplica una escala progressiva sobre la part que excedeix aquest llindar.
Aquest mínim exempt pot augmentar en determinades situacions, com ara en casos de discapacitat o en funció de l’edat de l’hereu, fins a arribar a un màxim de 650.000 euros.
A més, la normativa contempla altres beneficis fiscals. Un dels més rellevants és la reducció del 95% del valor de l’habitatge habitual del causant, sempre que els hereus mantinguin la propietat durant almenys cinc anys.
També existeix una bonificació progressiva sobre la quota final de l’impost que pot arribar fins al 50%, tot i que disminueix a mesura que augmenta el patrimoni heretat.
Els exemples pràctics mostren que, en molts casos, la transmissió del patrimoni a través de l’herència pot resultar fiscalment més favorable que una donació en vida.
Per exemple, en un patrimoni de 150.000 euros, una donació formalitzada davant de notari podria generar un cost fiscal aproximat de 7.500 euros, mentre que en cas d’herència la tributació es podria reduir a poc més de 1.400 euros gràcies a la reducció de 100.000 euros.
En patrimonis més elevats, com ara 300.000 euros, la diferència continua sent significativa: una donació podria comportar una càrrega fiscal al voltant dels 17.000 euros, mentre que l’herència podria situar-se prop dels 10.000 euros.
Tot i aquestes diferències, els experts recorden que la decisió no hauria de basar-se exclusivament en el cost fiscal immediat. Les donacions poden respondre a altres objectius, com ajudar els fills en moments concrets de la seva vida —per exemple, en la compra d’un habitatge— o avançar part del patrimoni familiar.
En aquest sentit, la planificació patrimonial es converteix en una eina clau per optimitzar la transmissió de béns entre generacions i evitar costos fiscals innecessaris.
En definitiva, abans de prendre una decisió és recomanable analitzar amb deteniment cada cas concret i valorar tant els aspectes fiscals com les necessitats familiars i patrimonials.
Newsletter