El model comercial de Barcelona

Barcelona és una ciutat atractiva per a negocis, marques i emprenedors, i s’està consolidant com un centre europeu per a la creació d’empreses. A més, destaca la instal•lació de clústers d’empreses en sectors capdavanters, com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la biotecnologia, l’energia, el disseny, etc. A això cal sumar un potent comerç tradicional, oferint un model de negoci integral, complementari i transversal.

En aquest marc, la situació actual del mercat de locals a Barcelona és bona, estable, en creixement i recuperada totalment del sotrac de la pandèmia, sense gairebé notar la irrupció del comerç electrònic. El comerç de la ciutat ha demostrat la seva resiliència, i quan es va deixar enrere la crisi sanitària, gairebé tots els locals que havien quedat buits van anar pujant persianes amb nous negocis. Les botigues de souvenirs van passar el testimoni a firmes de moda o restauració, que a poc a poc van recuperar els plans d'expansió.

Alhora, la demanda de grans marques en zones prime de la Ciutat Comtal i els principals eixos comercials de Barcelona, s’han mantingut estables. Altres factors que hi han contribuït són la irrupció de marques buscant instal•lar-hi flagships i primeres botigues, així com la voluntat de marques ja establertes de seguir obrint punts de venda i, fins i tot, ampliar superfície comercial amb els locals confrontants.

Densitat de comerços i proximitat

Analitzant el model comercial de  Barcelona, es caracteritza per una elevada densitat, amb més de 1.000 locals/km², on predomina el manteniment de locals en planta baixa, estesos per tota la ciutat, combinats amb d'altres usos en alçada (residència, oficina, etc.). En ciutats com Barcelona, Madrid o València, més del 80% dels edificis residencials tenen baixos comercials que poden determinar el valor de tota la finca.

Aquest plantejament afavoreix la multi-centralitat i la proximitat comercial. L'inconvenient, però, és que Barcelona pot trobar dificultats per emplenar tots els locals comercials, especialment a les àrees perifèriques, i això fa que, de mitjana, l'ocupació comercial pugui ser més baixa, com passa també a Bilbao. Actualment, l’ocupació de locals, malgrat l’efecte pandèmia, continua essent notable (IATC 81,65); i si bé el nombre de locals tancats pot semblar excessiu (14.037 locals tancats), en realitat no ho és, si es té en compte que el llindar de la desocupació excessiva és per sota del 80% d'ocupació.

El mapa comercial de Barcelona mostra una elevada concentració amb tot tipus de comerços a l'eix central, que va de muntanya a mar (Gran de Gràcia, Passeig de Gràcia, Portal de l'Àngel). I a Sarrià, tocant a l'Avinguda Diagonal. El mateix passa als centres comercials que voregen la malla urbana (L'Illa Diagonal, Maquinista, Diagonal Mar, Maremagnum). 

I, gràcies a l'Eixample, disposa d'una vertadera catifa comercial contínua, que es veu reforçada, per l'oferta de Sarrià, Sant Gervasi i la Vila de Gràcia, al nord, de Ciutat Vella, al sud, de Sants i Hostafrancs, a l'oest, i de Sant Andreu, a l'Oest.